Josep M. Vilalta, diari Ara, especial 11 de setembre de 2014
En els darrers trenta anys, Catalunya ha consolidat un sistema propi de recerca científica, constituït principalment per universitats, centres de recerca, hospitals i empreses. Els resultats, a dia d’avui, són força positius, constatant que el sistema és molt eficient atenent als recursos encara escassos. Les universitats públiques catalanes mostren un impacte científic d’un 34% per sobre de la mitjana mundial i per sobre de la mitjana UE-15. Catalunya és el quart país europeu en rebre ajuts altament competitius de l’European Research Council.
Pel que fa a la innovació, la situació és ben diferent. La transferència de coneixements a les empreses és incipient. Les empreses catalanes, la gran majoria PIMES, tenen dificultats i escassa cultura corporativa per invertir en innovació. De fet, en l’European Innovation Scoreboard Catalunya ha passat d’ocupar el lloc 103 (2010) al 142 (2013), d’un total de 262 regions europees. A tot això hi hem d’afegir una política pública erràtica en matèria d’innovació i escassos ajuts públics.
Si volem convertir Catalunya en el pol de recerca i innovació més rellevant del sud d’Europa i construir una economia del coneixement, ens caldria arribar com a mínim al 2.5% d’inversió en R+D, promoure noves empreses d’alt valor afegit i apostar per la innovació a les empreses i per la transferència de coneixements.