Entrevista publicada al diari ARA el dia 21 de maig de 2017
Torna a obrir-se el període de preinscripció de Màsters i Postgraus pel curs 2017-2018. Les universitats mantenen gran part de l’oferta formativa i també n’ofereixen de nova per atraure l’interès de futurs alumnes que volen ampliar o actualitzar coneixements, especialitzar-se en un sector, aconseguir l’habilitació per exercir, millorar el cv o reorientar la seva carrera professional.
Per conèixer quin és el panorama actual parlem amb Josep M. Vilalta, secretari executiu de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques), i Director de la Global University Network for Innovation (GUNi), formada per la UNESCO, la Universitat de les Nacions Unides i l’ACUP.
Gaudeixen de bona salut màsters i postgraus?
Sí, som un col·lectiu d’universitats molt actiu i dinàmic. Hi ha una gran riquesa d’oferta acadèmica a les nostres universitats. Històricament tenim una llarga tradició d’oferir màsters i postgraus que s’adapten a les demandes de col·lectius específics o per donar resposta a necessitats socials i sectors professionals. També podem destacar que hi ha un nombre important d’estudiants estrangers. Al voltant del 30% dels alumnes que es matriculen a màsters i postgraus a les universitats públiques catalanes són d’altres països, concentrant-se en dos grans col·lectius, europeus i iberoamericans. Per això s’entén que els màsters impartits en terceres llengües hagin passat de 212 el curs 2010-11 a 303 en el curs 2014-15.
Com està evolucionant el sector?
Les universitats públiques catalanes compten amb una oferta formativa cada cop més internacionalitzada, vinculada al món social, econòmic i laboral. Hem estat capaços de superar la visió clàssica del Què sé fer i què puc oferir, per respondre a les demandes i les necessitats de la societat. Un bon indicador és el fet que cada vegada hi ha més cursos interuniversitaris, on les universitats trenquen fronteres, es posen d’acord per sumar les seves experteses i garantir una millor oferta. És una evolució molt positiva. Hi ha indicadors que ho demostren com les pràctiques professionals, en pocs anys hem doblat el nombre d’estudiants que fan pràctiques en institucions i empreses. Entre aquests estudiants també ha augmentat el % que acaben sent contractats per l’empresa o institució (ha passat del 8% al 12%). Segur que es pot fer més i millor però aquests indicadors mostren que les coses estan ben orientades.
Quins són els referents en els que s’emmiralla l’ACUP?
Cada any l’ACUP organitza un viatge institucional juntament amb la conselleria d’Universitats del Govern de la Generalitat per conèixer un sistema universitari d’excel·lència, del que aprenem què fan i què podem traslladar al nostre model per millorar-lo. Alguns referents són els Països Baixos o Dinamarca, exemples de sistemes universitaris cohesionats, potents, oberts a la societat i internacionalitzats; Israel, pel que fa a la recerca; Escòcia, propera a nosaltres perquè no és estat però té competències en educació superior; o Àustria que visitem en breu. També hem estat a l’àrea de Califòrnia i Boston als Estats Units, on hi ha universitats de primera divisió, però el context sòcio-cultural és tan diferent que és més difícil importar el model.
Quin paper juguen els màsters i postgraus a la vida acadèmica?
Depèn molt de l’itinerari que es vulgui seguir. Si els estudiants tenen intenció de formar-se com a investigadors trien un màster de recerca per després fer la tesi doctoral. Els interessa aprofundir al màxim per fer carrera investigadora. Tot i que els màsters més estesos són els professionalitzadors, per formar-se en un àmbit dins d’un sector concret. També hi ha cursos de postgrau molt especialitzats, gairebé fets a mida. Hi ha infinitat de possibilitats i formats, cada cop més guanyen solucions híbrides com el format semi presencial.
Catalunya està a la cua en finançament públic en educació. Estudiar un màster és pràcticament un luxe, sobretot si ens comparem amb els Països Nòrdics, Alemanya o França on són pràcticament gratis. Màsters i postgraus són una via efectiva per obtenir recursos?
Si parlem del finançament públic clarament estem a una posició feble. Hi ha un debat obert sobre si els diversos cicles de l’educació superior han de ser finançats més públicament o privadament. A les escoles de negocis o amb els màsters no oficials qui determina el preu és el mercat. Si resulta atractiu i és un sector amb demanda, possiblement serà més car. Hi ha qui s’ho planteja com una inversió perquè amb aquests estudis tindrà més possibilitats en el seu futur professional. Les universitats públiques tenim una part fixada per preus públics i la normativa pública però a una altra part també hi actua al mercat. Aquesta circumstància en una petita part ens pot ajudar a completar la manca recursos públics que tenim.
Com valora l’ACUP la notícia recent del Ministerio de Educación que permetrà a les Comunitats Autònomes baixar els preus dels màsters perquè els igualin als dels graus?
És una bona notícia. Per altra banda la Generalitat de Catalunya s’ha compromès, amb l’aprovació dels pressupostos de 2017, a incrementar el nombre de beques aportant més recursos per ajudar a les famílies amb llindars econòmics més baixos.
Quin és l’escenari ideal per tenir un sistema de màsters encara millor?
Les universitats necessiten més autonomia. En general el sistema universitari està molt regulat i normativitzat, tant que ens costa ser competitius a nivell internacional. Amb menys procediments i paperassa podríem fer un salt més, ser més creatius, i dissenyar graus, màsters i postgraus més adequats a les necessitats i demandes de la societat actual i amb una formació més versàtil. Si a més poguéssim adequar els preus de graus i màsters seria un bon senyal, més gent podria accedir-hi, , redundant en benefici dels propis estudiants i del país.
http://www.ara.cat/especials/masters/Josep-Maria-Vilalta-Al-internacionalment_0_1799820003.html