Article publicat a La Vanguardia el 22 de setembre de 2013
Europa es mou pel seu model de futur. La proposta de la Comissió Europea pel Marc Financer Plurianual preveu una xifra propera als 400.000 milions d’euros destinats a les polítiques de cohesió pel període 2014-2020, mitjançant els anomenats Fons Estructurals Europeus (que inclouen els FEDER, el Fons Social Europeu (FSE) i els Fons de Cohesió, entre d’altres). El més rellevant és que els fons estructurals canviaran la seva concepció i el seu destí: en gran mesura es destinaran a projectes i infraestructures amb una gran component de recerca i innovació a les regions d’Europa.
L’Estratègia Europa 2020, impulsada per la Comissió pel període 2014-2020, pretén modificar substantivament la política homogeneïtzadora i, com s’ha demostrat, poc sostenible dels Fons Estructurals anteriors. La Comissió va posar en marxa l’any 2011 un programa adreçat a promoure l’especialització intel·ligent dels Estats i les regions per tal d’accelerar la recuperació econòmica i assolir un model de desenvolupament sostenible i integrador. El programa rep la denominació d’Estratègies de Recerca i d’Innovació per a l’Especialització Intel·ligent (RIS3). L’estratègia es recolza en un procés de definició i priorització dels sectors econòmics que suposen un avantatge per a cada regió europea des d’una perspectiva internacional. En aquest procés hi han de participar de forma activa els principals actors de l’ecosistema d’innovació de la regió. I és que disposar de l’Estratègia RIS3 de cada regió europea serà condició necessària per accedir als instruments de finançament europeus de cohesió, dels quals s’estima que un 7% seran assignats a l’Estat Espanyol.
A la pràctica, la Comissió Europea està demanant a les regions que triïn i justifiquin en què volen basar el seu creixement i en què volen invertir els recursos públics i privats. A Catalunya, donada la seva categorització com a regió desenvolupada, gran part dels recursos estructurals s’hauran d’adreçar a transferir els resultats de la R+D, la innovació i la competitivitat de les PiMEs. Per tant, de forma substantiva els Fons hauran de finançar projectes i infraestructures que tinguin com a objectiu l’enfortiment de la innovació regional i la transferència de les capacitats de recerca i desenvolupament al teixit econòmic.
El Govern de la Generalitat ha iniciat en els darrers mesos els primers estudis vinculats a la RIS3 i està posant en marxa diversos fòrums de treball amb els actors que hi han de participar activament. Tot plegat ha de conduir a la definició de l’estratègia d’especialització intel·ligent de Catalunya com a regió europea. No se’ns escapa, doncs, la transcendència històrica, tant del moment actual de definició de l’estratègia catalana com també de la seva implementació en el període 2014-2020. Del que decidim fer en aquests anys n’ha de resultar un nou model econòmic i social molt més basat en la innovació, la internacionalització i el valor afegit, i per descomptat molt menys sostingut en sectors com l’immobiliari o el turístic. No fer els deures correctament o errar el tret, alhora, pot resultar ser un llast enorme per a la nostra competitivitat.
Catalunya disposa d’actius òptims des del punt de vista empresarial i de coneixement. Però en aquesta estratègia d’especialització caldrà ser agosarats per fer una aposta per determinats àmbits industrials i del coneixement on el nostre país pot competir a escala europea i internacional. Sigui quina sigui l’aposta d’especialització, al meu parer quan parlem d’innovació en un sentit ampli hem de pensar també en totes aquelles accions vinculades a la formació en tots els seus nivells, i en la consolidació d’un capital humà qualificat i que sigui motor de creixement.
Per a Catalunya s’obre una oportunitat per a fer valer la seva posició com a regió de coneixement i tirar endavant una necessària reindustrialització en termes de l’anomenada fabricació avançada, basada en produir nous productes a partir de noves tecnologies resultants de la R+D. Les universitats i els centres de recerca catalans hi jugaran un paper clau.
En els propers mesos i anys cal, doncs, un lideratge vigorós i un coneixement profund dels actius econòmics i de coneixement. El Govern de la Generalitat hi té un paper destacat, però tant o més l’han de tenir les empreses, les universitats i els centres productors de coneixement i d’innovació. Aquí pot ser rellevant la contribució de la recentment creada Plataforma Coneixement, Territori i Innovació. Del resultat de l’Estratègia RIS3 catalana no en depenen tant els recursos que hi arribaran sinó l’oportunitat d’utilitzar-los d’una forma eficaç i eficient per a un futur creixement econòmic sostenible i per un progrés social que creï llocs de treball i sustenti l’estat del benestar.
