Article publicat l’11 de març de 2015 a La Vanguardia
En l’àmbit de les polítiques públiques, sovint ens és útil cercar referents en països estrangers. Jo mateix, en aquestes pàgines, he usat referents internacionals que ens poden ser avinents com a casos exemplars: Dinamarca i Finlàndia en matèria social i educativa, els Països Baixos, amb un sistema universitari cohesionat i potent, o Califòrnia, que disposa d’un sistema de recerca i innovació de primera divisió internacional. Però també és cert que en ocasions ens pot semblar més atractiu cercar les bones pràctiques en d’altres contextos allunyats del nostre. Les modes o els tòpics instal·lats i presents als mitjans juguen un paper destacat. També és cert que alguns referents han estat degudament analitzats, i per tant es disposa de dades i d’estudis empírics que ens faciliten la seva anàlisi.
El fet és que ben a prop també podem disposar de bons exemples que ens serveixin de referents. Un cas paradigmàtic és el del País Basc. Tant a prop nostre i sovint poc conegut. Mirem tan sols algunes dades rellevants. La inversió en R+D a Euskadi és la més alta de tot l’Estat (2,09% del PIB, davant l’1.50 de Catalunya i el 1,24 de mitjana espanyola). La taxa d’abandonament escolar és la més baixa de tot l’Estat: tan sols el 9.4%, mentre a Catalunya és del 22,2% i al conjunt de l’Estat d’un 21,9%. La taxa d’atur és pràcticament la més baixa d’Espanya: un 16,6% a Euskadi, per un 19,9% a Catalunya i una mitjana espanyola del 23,7%.
Sense poder entrar aquí en detalls, és evident que algunes coses s’estan fent bé des dels poders públics bascos. Deixeu-me que n’esmenti tan sols dos: un sistema de finançament (el concert econòmic basc) que facilita les inversions adequades en el propi territori, més tenint en compte que aquest finançament ha tingut ja un llarg recorregut, més de trenta anys, des de l’aprovació de l’Estatut basc. Les inversions a llarg termini i amb recursos suficients demostren amb contundència uns bons resultats. Però també unes polítiques públiques ben orientades i constants a les darreres dècades: una aposta clara per la indústria i l’ocupació, un suport permanent a la innovació i al teixit empresarial, i un acord social per a una educació de qualitat. Recursos públics suficients i polítiques ben orientades i estables a llarg termini: tant clar i tant a prop.
Artículo publicado el 11 de marzo de 2015 en La Vanguardia
En el ámbito de las políticas públicas, a menudo nos es útil buscar referentes extranjeros- Yo mismo, en estas páginas, he usado referentes que pueden ser adecuados como casos ejemplares: Dinamarca y Finlandia en materia social y educativa, los Países Bajos, con un sistema universitario cohesionado y potente, o California, con un sistema de investigación e innovación de primera división internacional. Es cierto que en ocasiones nos puede parecer más atractivo buscar las buenas prácticas en otros contextos alejados del nuestro. Las modas o los tópicos presentes en los medios juegan un papel destacado. También es verdad que algunos referentes han sido debidamente analizados, y por tanto se dispone de datos y estudios empíricos que nos facilitan su análisis.
El hecho es que muy cerca también podemos disponer de buenos ejemplos que nos sirvan como referentes. Un caso paradigmático es el del País Vasco. Tan cercano y a menudo poco conocido. Observamos tan solo algunos datos relevantes. La inversión en I+D en Euskadi es la más alta de toda España (2.09% del PIB, frente al 1.50% de Cataluña y el 1.24% de media española). La tasa de abandono escolar es la más baja de todo el Estado: tan solo el 9.4%, mientras en Cataluña es del 22.2% y en el conjunto de España de un 21.9%. La tasa de paro es prácticamente la más baja: un 16,6% en Euskadi, por un 19,9% en Cataluña y una media española del 23,7%.
Sin poder entrar aquí en detalles, es evidente que algunas cosas se están haciendo bien desde los poderes públicos vascos. Destaco aquí solamente dos factores: un sistema de financiación (el concierto económico vasco) que facilita las inversiones adecuadas en el propio territorio, más teniendo en cuenta que esta financiación ha tenido ya un largo recorrido, más de treinta años, desde la aprobación del Estatuto vasco. Las inversiones a largo plazo y con recursos suficientes demuestran con contundencia buenos resultados. Pero también unas políticas públicas bien orientadas y constantes en las últimas décadas: una apuesta clara por la industria y la ocupación, un soporte permanente a la innovación y al tejido empresarial, y un acuerdo social para una educación de calidad. Recursos públicos suficientes y políticas bien orientadas y estables a largo plazo: tan claro y tan cercano.