Publicat al diari Ara, 11 de juny de 2014
Monestir de Poblet. 9 i 10 de maig, Jornades Catalunya Futura. Una cinquantena de representants d’universitats, empreses i administracions del país es reuneixen a porta tancada. Els convoca la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació, una iniciativa promoguda per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, Foment del Treball Nacional, PIMEC, la Fundació “La Caixa” i diverses empreses i institucions, fins a un total de 21 organitzacions. La Plataforma té com a finalitat promoure el desenvolupament social i econòmic de Catalunya, amb una visió estratègica de llarg termini.
Així com l’any passat les Jornades Catalunya Futura a Poblet es van centrar en la innovació i en el rol d’universitats, empreses i institucions en l’ecosistema d’innovació català, el tema central de les Jornades d’aquest any ha estat un d’absolutament rellevant i estratègic pel país: el mercat de treball i el capital humà.
El diagnòstic compartit, tal com queda recollit en la Declaració de Poblet, ens parla d’una realitat econòmica i social complexa, fruit d’una estructura històrica agreujada per la crisi actual, amb una proporció excessiva de llocs de treball de baixa qualificació i assentada en sectors econòmics d’escàs valor afegit. D’un sistema educatiu que, malgrat avenços significatius, mostra desajustos en algunes etapes i components. D’uns nivells d’atur insostenibles, de forma dramàtica pel que fa als joves. D’una creixent desigualtat en la distribució de la renda i d’un creixement alarmant dels nivells de pobresa. Tot plegat, en un context econòmic de creixent globalització i de terciarització. La principal conclusió de les Jornades ha estat unànimement compartida: la societat catalana ha de basar el seu dinamisme, la seva cohesió i la seva competitivitat en el capital humà i en sectors productius que generin llocs de treball qualificats. Per tant, apostar pel creixement, la internacionalització i la innovació de les empreses existents, i impulsar alhora noves empreses basades en la innovació. Es tracta, doncs, de transitar d’un cercle viciós a un de virtuós. El cercle viciós basa la seva estructura en un mercat de treball que, malgrat el que sovint es diu, és dels que més llocs de treball crea d’Europa (un fet que conviu alhora amb altíssimes taxes d’atur), però en bona mesura amb llocs de treball d’escassa qualificació. Aquest fet, al seu torn, no incentiva als ciutadans a formar-se, i per tant es construeix un sistema educatiu i de formació de poca volada. Transitar cap al cercle virtuós implica generar una economia amb llocs de treball de major qualificació, i alhora apostar decididament per l’educació i la formació com a veritables estratègies de país. Aquesta combinació es retroalimentarà i acabarà creant sinergies positives. Per la banda de la formació, l’aspecte més negatiu és que tenim -comparat amb bona part dels països europeus- un percentatge elevat de ciutadans amb un baix nivell educatiu i, per contra, un percentatge relativament reduït de persones amb qualificacions secundàries (formació professional i batxillerat). L’objectiu seria arribar a mig termini a un perfil educatiu aproximat de la població entre nivells bàsics obligatoris (20%), nivells secundaris postobligatoris (50%) i nivell terciari (30%), quan a dia d’avui l’estructura és aproximadament 47% (obligatòria o menys), 22% (secundària postobligatòria), 31% (terciària).
Al meu entendre, és cabdal que empreses, universitats i institucions duguin a terme aquest diagnòstic compartit. No tant per les pròpies conclusions, moltes d’elles ja conegudes, sinó pel fet de que els diversos sectors fan seu un diagnòstic i un full de ruta de per on hem de conduir el model de societat. Sens dubte, som en una cruïlla històrica. Requerim una aliança col·lectiva a llarg termini que faci una aposta de país, amb tots els agents compromesos i alineats per l’educació i el capital humà. La Plataforma Coneixement, Territori i Innovació vol esdevenir un pal de paller per construir aquest teixit de complicitats, però també d’iniciatives específiques que facin possible el canvi. Ara és el moment. No aprofitar la crisi per repensar el model de societat i el model econòmic ens portaria a deixar un llegat descoratjador als nostres fills: un país de baixa qualificació, basat en sectors econòmics d’escàs valor afegit, amb una política educativa erràtica i a la cua d’Europa. Sens dubte, transitar cap al cercle virtuós comporta fer un camí dur i complex. Però, com es va dir reiteradament a Poblet, quan com a país ens hem proposat un objectiu ambiciós hem estat capaços d’aconseguir-lo.