Artícle publicat al diari ARA el dia 30 de novembre de 2015 

El món es transforma a gran velocitat. Es fa més complex i imprevisible. Com podem veure en les darreres setmanes, tenim enfront reptes locals i globals de gran abast: culturals, socials, econòmics, tecnològics. I sovint mirem de fer-hi front amb vells instruments creats per a contextos més estables i previsibles, amb polítiques excessivament compartimentades i fent valer velles jerarquies. En el cas de Catalunya, a aquest context de complexitat hi hem d’afegir els reptes polítics que tenim entre mans.

Conscients de tot plegat, fa pocs dies la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació presentava públicament l’Agenda per a la innovació i la competitivitat de Catalunya 2015-2020. La Plataforma CTI la promou l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa, Foment del Treball Nacional i PIMEC. A dia d’avui, conformen la Plataforma CTI un grup de 23 organitzacions del país entre associacions empresarials, empreses, universitats i institucions. El seu objectiu: promoure el desenvolupament social i econòmic de Catalunya a partir del treball conjunt entre empreses, universitats i institucions públiques. L’Agenda 2015-2020 vol esdevenir una eina troncal en la transformació de la societat i l’economia del país. Per a fer de Catalunya un país intensiu en coneixement, talent i innovació. Per tal d’integrar les agendes social i de competitivitat. L’Agenda 2015-2020 pretén situar la innovació al centre de les prioritats col·lectives i les polítiques públiques al nostre país. Com diu el propi document, els agents econòmics, socials, institucionals i acadèmics han d’internalitzar que la creació de valor i la innovació permanent formin part de l’ADN de la seva raó de ser. Per al Govern de la Generalitat i la resta de governs locals, les polítiques d’innovació, en un sentit ampli, han de constituir el nucli dur de l’agenda política i vertebrar l’acció de govern; per a les empreses, la innovació és tot allò que els permet crear valor afegit i ser competitives en els mercats locals i globals i d’acord amb la seva responsabilitat social; per a les institucions acadèmiques, innovació vol dir tenir en compte en el desenvolupament de les seves missions el progrés social i el desenvolupament econòmic, cultural i tecnològic; per a les entitats del tercer sector, comporta vetllar per la innovació social i treballar per una societat més justa i solidària.

L’Agenda parteix d’un concepte ampli d’innovació: des de la clàssica innovació tecnològica i la competitivitat empresarial fins la innovació social, passant pel capital humà i els seus nivells de formació i capacitació. En aquest context, la situació actual de Catalunya mostra clarobscurs: d’entrada, el progrés que ha fet la societat i l’economia catalana en els darrers trenta anys ha estat espectacular. En recerca científica, ens hem posicionat a la primera divisió europea en producció científica internacional amb una alta eficiència. En competitivitat, però, la crisi ha comportat una davallada important en la posició catalana en els índexs europeus: d’acord amb el Regional Competitiveness Index, Catalunya ha passat d’ocupar el lloc 103 l’any 2010 a ocupar el lloc 142 l’any 2013 (d’un total de 260 regions europees). En l’àmbit de la formació, trobem encara desajustos greus, com l’alt grau d’abandonament i de fracàs escolar o la manca suficient de població amb estudis secundaris post obligatoris, sobretot per a la formació professional. Amb greus problemes d’atur i d’un mercat de treball de baixa qualificació, amb xifres d’atur juvenil insostenibles (40% població de 20 a 24 anys aturada) i unes desigualtats socials creixents. Per fer front a aquestes problemàtiques, el país ha estat molt prolífic a l’hora de generar plans i projectes, però força maldestre a l’hora d’aplicar-los amb estabilitat, amb recursos suficients i mesurant els seus impactes reals.

L’Agenda 2015-2020 promou, doncs, una aliança estratègica entre Govern i actors empresarials, acadèmics i socials per tal de treballar amb un full de ruta comú que es concreta en dotze objectius específics, entre els quals arribar a invertir el 3% del PIB en R+D. Vol treballar per una major concertació, horitzontalitat i governança compartida entre els actors. I contempla l’establiment d’un sistema d’indicadors i un observatori permanent de la innovació que a dia d’avui no existeix al nostre país. Reptes complexos requereixen objectius de país ambiciosos. I impliquen agendes compartides entre els distints actors del país. Fem-ho possible: és a les nostres mans.

Una ‘Agenda’ per transformar el país (PDF)