Artícle publicat al diari Nació Digital el dia 24 de gener de 2016
Som una societat amb una arrel associativa molt potent. No sé si en som prou conscients. L’associacionisme català ve de lluny i alhora es projecte amb molta força en el present i en el futur. És vigorós en àmbits com l’acció social, la cultura, l’esport, l’acció comunitària i veïnal, en la formació, en l’acció juvenil i de la gent gran, en la cooperació, en el folklore i la cultura popular. Justament aquests dies se celebra a la Fabra i Coats i a Can Fabra de Barcelona la mostra Som Cultura Popular, amb més de cent cinquanta activitats, tallers, espectacles i debats.
Fixem-nos per un moment en algunes xifres, només de l’àmbit de l’associacionisme cultural: 717 corals, 439 grups de teatre, 328 colles geganters, 73 colles castelleres. En conjunt, 4.226 associacions culturals arreu del territori que organitzen més de 50.000 activitats culturals. I sumem-li les associacions esportives, les veïnals, les comunitàries, les de l’àmbit de la salut i el benestar, les del lleure. Més enllà de les xifres, l’associacionisme té un pes inestimable com a base del teixit social. Mitjançant les associacions es traven relacions humanes, es construeixen pobles i barris amb major cohesió, s’integren comunitats, s’acullen els nouvinguts, s’aprofundeix la participació i la democràcia, es fomenten les relacions intergeneracionals, es reafirma la identitat i el folklore, es coneix el patrimoni material i immaterial, es defensen drets, es formen nens, joves i grans, s’amoroseixen diferències socials i culturals. Per això és vital potenciar les associacions, considerar-les com un bé social, com un bé comunitari d’alt valor afegit.
En el cas de Barcelona, amb dades del 2013, la ciutat comptava amb unes 4.600 associacions de tot tipus, que conformen una base imponent de 553.400 persones associades i 130.900 voluntaris. Amb un volum econòmic de 631 milions d’euros. I una xifra que pot sobtar: per contra d’una certa idea de l’imaginari col·lectiu, tan sols el 37% del finançament de les associacions prové de fons públics. El restant 63% prové de fons propis i privats, fet que mostra un cop més la seva vitalitat. Ho deia fa poc Francesc Fabregat, de l’Institut de Cultura de Barcelona: la ciutat té una dicotomia molt ben endreçada entre l’avantguarda i el cosmopolitisme i un gran teixit associatiu i de territori, que la fa robusta ciutat endins i alhora molt atractiva als forans.
Deixeu-me exemplificar tot plegat amb una associació que conec i aprecio: els Lluïsos de Gràcia. Una associació sociocultural i esportiva sense ànim de lucre fundada l’any 1855 a la Vila de Gràcia. Des de fa ni més ni menys que 161 anys, ofereix un ampli ventall d’activitats culturals i esportives que enforteixen dia a dia les relacions socials i els valors col·lectius al barri de Gràcia. Amb modèstia però alhora amb gran fermesa. Amb quotidianitat però amb els ulls ben oberts al futur. Els seus principis bàsics són la solidaritat, la tolerància, el civisme, el respecte, el creixement personal i col·lectiu, el foment de la cultura i la identitat catalana. Els Lluïsos té, per exemple, una gran tradició com a club de bàsquet (nascut l’any 1945!), amb equips tant masculins com femenins (a dia d’avui tants d’uns com d’altres), de totes les edats i categories, i recentment amb un equip format per persones amb discapacitat. Però també disposa d’una gran veterania en el teatre, les corals, el lleure, en d’altres esports, amb les activitats comunitàries al barri. Recentment han pogut gaudir de la remodelació del vell edifici a la Plaça del Nord de Gràcia gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona i els propis associats. Ara té al davant el repte de la remodelació de la pista de bàsquet, la que va ser històricament la primera coberta de la ciutat. Els Lluïsos com a patrimoni de tots i com a bé públic del barri de Gràcia i de la ciutat.
Recolzem i fem créixer les associacions. Des de la participació de cada un de nosaltres, però també amb una acció pública i privada compromesa: els ajuntaments, el govern del país, els mecenes. Empènyer les associacions ens condueix a ser més forts com a cultura, com a democràcia, com a societat.
