Article publicat a La Vanguardia, 2 d’abril de 2014
Barcelona acollirà el proper mes de novembre el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Una ocasió excel·lent per debatre sobre el futur de les ciutats i el futur de l’educació. Barcelona ja va ser l’any 1990 la impulsora del concepte de ciutat educadora i de la Carta de Ciutats Educadores; avui en dia més de 450 ciutats de 36 països formen part de l’Associació Internacional. La interrelació entre ciutat i educació té orígens llunyans en la cultura grega i romana clàssiques, però irromp amb força a l’actualitat amb la nova societat i economia del coneixement. El propi concepte de ciutat educadora reconeix que, més enllà de l’escolarització i les activitats docents reglades, qualsevol societat i ciutat està impregnada de valors, d’experiències, d’ofertes culturals, d’associacionisme de tot tipus, que generen processos d’aprenentatge, d’innovació, de creativitat, de construcció social. Tot plegat conforma el que en la presentació del Congrés en deia molt encertadament Enric Roca una gran xarxa de coresponsabilitats educatives. Fins i tot Josep Pallach, ens recordava Salvador Cardús al mateix acte, sostenia que la política és pedagogia.
La ciutat educadora ens condueix a reflexionar sobre diverses qüestions. En la societat del coneixement, l’educació passa a ser cabdal en qualsevol etapa vital de les persones, no només en la infància i la joventut. Ens duu a reconèixer l’educació com una gran eina pel desenvolupament personal i col·lectiu, pel progrés humà, social, econòmic i tecnològic. A valorar el creixement de la diversitat a les ciutats, i en aquesta línia a l’equilibri entre identitat i diversitat. La ciutat educadora ens mostra la rellevància cabdal de les institucions locals en l’educació en un sentit ampli, en la generació de polítiques educatives amb capacitat d’autonomia i arrelades a les necessitats i demandes locals. Sabent que el procés més intens d’aprenentatge és aquell que es viu i s’experimenta, les ciutats poden oferir enormes potencials d’aprenentatge i gaudi cultural, associatiu, esportiu, tècnic. Finalment, reconeixent que, més enllà de la capitalitat de Barcelona, el concepte de Catalunya-Ciutat ens ofereix espais d’innovació, de creativitat i de creixement personal i col·lectiu que hem de saber aprofitar per construir una societat més justa i pròspera.